De moment no hi ha noticies... així que entretingueu-se amb la definició de l'espardenya... de careta ;-)
espardenya f. Peça de calçat que té la sola de cànem o d'espart; cast. alpargata. Ordenaren que les espardenyes sien ben feytes et sien de bon espart et que sien en cada espardenya XXVI punts et de sobre lo peu onze cordes et detràs al taló IIII cordes, et si en altra manera seran mal feytes et lo dit compliment de punts et de cordes no auran, perda les espardenyes et sien cremades les espardenyes mal feytes, doc. a. 1322 (Balari Dicc.). Per dos parells d'espardenyes pera dos sclaus, doc. a. 1550 (Miret Templers 580). Caminadora i blanca sa espardenya, Canigó x. Espardenya catalana: la que és blanca i cobreix el peu amb empena de tela. Espardenya envetada (Cat.) o espardenya de ramalet: la que es subjecta al turmell amb vetes o cordons. Espardenya vigatana: la que és envetada i de color negre. Espardenya de Valls: té set vies de veta per banda. Espardenya barcelonina: la de dues vetes; en alguns pobles, la de cinc tombs i veta negra. Espardenya tarragonina: la de cinc tombs amb la punta blanca i les vetes negres. Espardenya sencera: la de set tombs que tapa tota la mitja. Espardenya de cama alta: la que té dalts com una sabata. Espardenya bebé: la que té la corretja que va de banda a banda (Mall.). Espardenya de pinxo: la que va adornada amb un floquet. Espardenya rodona: la que no té corretja ni res que la subjecti. Espardenya d'un cosit: la que, en fer-la, cusen directament amb la sola (Mall.). Espardenya de dos cosits: la que cusen dues vegades, primer en l'empena i després passant les agulles per cada punt d'aquest primer cosit, l'uneixen amb la sola (Campanet). Espardenya russa: la que damunt el peu té dues peces que partint una de cada banda clouen enmig, on se traven amb capets. Espardenya tapada: la d'empena de tela. Espardenya de cara ampla: la que tapa amb l'empena tots els dits (Val.). Espardenya de careta: la que tapa el dit gros amb roba de cànem (Val.). Espardenya amb aletó: la que damunt el peu té un bocí de lona que tapa el peu i partint d'una banda va a embotonar-se a l'altra. Espardenya escotada: la que en lloc d'empena té una tireta de banda a banda (Pont de S.). Espardenya de capellà: és negra i molt coberta.
|| Residu que llança la mar, d'una forma semblant a la sola d'una espardenya (St. Pol, ap. BDC, xiv, 26).
Loc. -a) Companyia d'espardenya: companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme. Lo vell... la joue l'auorreix | tant hi'l desdenya, | puix tostemps fa com la spardenya | la companyhia, Somni J. Joan 2921. -b) Més cremat que una espardenya: molt irritat, encès d'ira (Mall.). -c) El dia porta espardenyes: es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí (Llofriu). -d) Portar les espardenyes ben cordades: fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin. -e) Cordar-se (o lligar-se, o calçar-se) bé les espardenyes: prevenir-se bé, preparar-se degudament per a una empresa difícil. -f) Esser més beneit que una espardenya: esser molt curt d'enteniment (Mall.).
Refr. -a) «Com més espardenyes, més n'espenyes»: es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix (Santanyí). -b) «Déu ens guard d'espardenya que es torna sabata»: es diu per al·lusió als nous rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis (Eiv.). -c) «Els de l'Alguenya, una sabata i una espardenya» (El Pinós); «El rector de la Mata, una espardenya i una sabata» (Morella); «Els de Xirivella, una espardenya nova i una vella» (Alaquàs): es diu referint-se a gent descurada en la indumentària o en la netedat.
Intens. -a) Augm.: espardenyassa, espardenyarra, espardenyota, espardenyot. -b) Dim.: espardenyeta, espardenyetxa, espardenyel·la, espardenyeua, espardenyiua, espardenyona, espardenyó, espardenyoia, espardenyarrina, espardenyina, espardenyineua, espardenyinoia.
Etim.: derivat de espart.
